Davant d’un disseny, peça creativa, pàgina web o element visual, el nostre camp visual es focalitza, inconscientment, cap a un punt on ressalta la tipografia, el propòsit únic de venda, un element característic, traç o il·lustració en concret que ha estat acuradament escollida pel responsable de Direcció d’Art.

Pòster Punt d'entrada maquetació disseny

font: FontFont

En algunes situacions, aquest inapreciable moment succeeix al mateix temps amb la presència d’un punt inicial d’entrada com element visual al començament de la lectura o codificació d’una peça de disseny o gràfica, independentment de la seva naturalesa on/offline.

 

Força, ritme i equilibri disseny editorial

font: Cory Schmitz

En mitjans escrits i online, els elements textuals estan clarament disposats en paràgrafs, fragments, espais en blanc, sagnats, marges, filets, barres de separació, icones, imatges o marcs de síntesis. Si tota aquesta convenció no es produís diàriament, el *maremàgnum de text corregut i altres elements característics de la premsa serien imperceptibles, inintel·ligibles i impossibles de seguir íntegrament.

Recurs tipogràfic maquetació editorial

font: FontFont

La característica narració visual a la qual convida la pàgina escrita permet al director artístic, redactor, maquetador o dissenyador gràfic, poder situar correctament diversos punts d’entrada i sortida en “la taca”, emprant recursos tipogràfics, grandàries o gammes cromàtiques amb contrast.

Slògans, avantítols, entradetes, subtítols, titulars, peus de foto, o altres recursos de trucada poden arribar a ser utilitzats dia a dia en la comunicació publicitària i en premsa escrita com elements o punts de partida en una maquetació.

Maquetació editorial The Guardian

font: Javier Leiva

Es creu entre els maquetadores i dissenyadors que nombrosos textos i recursos tipogràfics que incloem en una peça gràfica van a ser llegits completament per l’usuari, no obstant això, el lector únicament realitza una visió selectiva, general o de recorregut.

El disseny de pàgines *on/offline canvia radicalment, sobretot entre diferents cultures. Les regles absolutes aplicables són difícils de trobar avui dia, però sí un conjunt de pautes de comportament en l’usuari, lector, consumidor o internauta que han de ser considerats de forma gairebé obligada.

Punts d'entrada i sortida disseny

font: University of Salford Press

La forma de lectura al món occidental consisteix en una visió d’esquerra a dreta i d’a dalt a a baix. Coincidint amb la cantonada superior esquerra fins a la cantonada inferior dreta. Si atenem al conjunt de creences, costums i tendències de lectura i assimilació de continguts de diversos països podríem ser capaços d’estudiar i estructurar la informació del nostre disseny, establint i organitzant els elements i recursos compositius en funció del seu grau d’importància.

Si dividim la peça gràfica, el disseny o la peça per a premsa en quadrícula arribaríem a establir, a través d’una línia de seguiment una sèrie de punts de partida, sortida i continuïtat per a cadascun dels elements que forma part de l’exploració visual de l’usuari.

Columnes i elements maquetació disseny editorial

font: Eva Verónica Ortiz Álvarez

El maquetador o dissenyador ha de percebre les sensacions d’on situar de la millor manera els elements per guiar a l’usuari, lector o destinatari i dirigir-ho a un “body copy” determinat, una fotografia, il·lustració o recurs d’interès.

Una vegada superat el punt d’entrada, la funció del ritme en la composició gràfica i online és clau. Els cossos de text, la composició, la ubicació de mòduls, les alineacions o la col·locació de recursos de disseny estan estretament lligats al ritme en disseny. La pausa i agilitat en la lectura de “els copys” depèn clarament d’aquest element.

Mostres de disseny i maquetació en composició

font: Daniel Teran

El pas de pàgines o l’ús de scroll disminueix notablement el ritme en la composició, i això influeix en la forma de cridar la nostra atenció sobri: icones, opinions, ressenyes, notes al peu, titulars, articles, cridades o avantítols; per així passar al següent contingut d’interès.

Per tenir un control sobre el ritme es poden emprar una sèrie de recursos com blocs cromàtics, elements visuals clau, parades visuals, etc.

Si considerem com un bloc als cossos de text i que no són llegits íntegrament, la major part són percebuts pels lectors com un element passiu del que s’obté una visió general.

Maquetació editorial premsa exemple

font: Lauren Manning

L’ocupació de tipografia a gran grandària és propensa a ser recorreguda per la vista, mentre que la de menor peso sí convida a ser llegida amb deteniment. La tipografia a menor escala podria funcionar com a element d’entrada i guiar a l’espectador cap a un punt determinat de la peça gràfica o online.

A l’hora de dissenyar pàgines on i offline hem d’entendre-la com un procés de producció continuada en sèrie i no de forma aïllada. Tampoc es recomana optar per un estil de maquetació diferent per a cada pàgina de la nostra peça o projecte, ja que el propi disseny mancaria de cohesió, coherència i sentit unitari. El dissenyador o maquetador ha de, a tot moment, proposar solucions davant problemes de comunicació que presenta tot brief de creativitat, sobretot sense saturar àrees de la composició amb elements o recursos.

Elements maquetació editorial en llenç

font: Juhan Sonin

El que és realment important és arribar a conèixer les regles en profunditat per poder saltar-les-hi en algun moment, elaborant per a això un nou concepte de ritme per al destinatari. Recursos d’unió i elements exclusius hauran de permetre enriquir el flux o patró d’imatges i text dins de la composició gràfica.

Reticula disseny editorial

font: Colin Dunn

En juanjook.com estudiem a dia a dia recursos emprats en composició visual i gràfica per a projectes de disseny, editorials, publicitaris i online. Fonamentalment perquè el propi disseny compleixi un conjunt de característiques que siguin percebudes per públic i professionals. Utilitzar punts d’entrada i sortida, ritme, silencis, blancs, aire i equilibri han de, per tant, enriquir el nostre tasca i reforçar les bases de la professionalitat en el bon fer del disseny.