Som realment conscients de la gran transcendència que actualment el món de la publicitat, la comunicació, la semiologia o el social mitjana provoca en la nostra cultura, així com l’art que en totes les seves possibilitats no hauria de quedar-se enrere.
font: brett jordan
Segurament no siguem conscients del maremagnum que alguns dels més recents esdeveniments relacionats amb obres mestres i peces de l’art universal han pogut omplir pàgines de prestigioses publicacions, gots d’algunes tendes de souvenirs de grans metròpolis o pòsters estrenes que han suposat un abans i un després en les nostres vides.
font: Eric Fredericks
Considerant que grans obres d’art de la història hagin anat molt més allà del llenç o de la ment de l’artista per poder instal·lar-se en la ment del públic i siguin considerades, no solament a Vietnam, sinó per persones i col·lectius que no se senten atrets per les arts plàstiques, és tota una fita.
Tant Charles Pierce com Ferdinand de Sausurre ja van establir els conceptes semiòtics d’icona amb les seves teories en el segle XX. A això s’uneixen manifestacions que donen exemple com: Mona Lisa de Leonardo, El Laoconte, La Niké de Samotràcia, El Petó o El Pensador de Rodin.
font: Byzantine_K
Matisse, Velázquez, Dalí, Wood, Goya, Picasso o Hokusai no podrien imaginar-se que les seves grans creacions servirien d’influència a nombroses peces publicitàries i excel·lents campanyes de marques internacionals, fins i tot s’emprarien para serigrafiar bowls de cereals.
font: Mirko Tobias Schaefer
El que resulta admirable és que gran part del públic hagi acceptat i conviscut amb l’obra d’art derivada, copiada, alterada, retocada o extreta de el seu aura (aquí i ara), deslligant-se per complet de l’original i del seu context, dotant-la més si cap de major protagonisme escènic.
font: Mike Licht
Si parlem dels cànons de bellesa clàssics, o de les bases de les avantguardes històriques, és cert que creatius i directors d’art han aprofitat el filó de grans mites de l’art per realitzar adaptacions al consum i a la indústria comercial-publicitària. Els principis de les arts plàstiques han estat més que assumits per crítics de l’art i que, calia determinar el moment clau i al client adequat per experimentar amb l’estratègia, l’eix i el missatge idonis, on el pinzell i les veladures succeïssin als “claims”, “copys” i “slogans” entre seccions àurees i regles dels terços.
font: Thierry Ehrmann
Nike, Pizza Hut, Dolce & Gabbana, Lufthansa, Nokia, El Corte Inglés, Cotton Joy, Der Spiegel, Shutterstock, MasterCard, Pink Floyd, Barilla, The New Yorker, CSOB o Pearls Creek haurien d’estar molt agraïts als veritables *gurús de l’escultura o la pintura els qui, en un moment de la història van saber deixar petjada i que ara exposen en museus de tot el món parteix de vida. Fins i tot, les seves obres són capaces d’anar més enllà de la taula de treball.
font: Mike Licht
Un exemple a l’hora d’ampliar més informació sobre aquest ja corrent fenomen de com peces i dissenys publicitaris han sorgit fruit de la inspiració de grans obres d’art el podem trobar en el llibre de Francesca Bonazzoli i Michele Robecchi:
Per què les grans obres d’art s’han convertit en icones del nostre temps
Desde juanjook.com continuem apostant per allò que grans artistes i creadors han transmès al llarg dels segles. Els grans moviments de l’art, les seves bases, teories i principis, així com les seves obres poden arribar a influències nous projectes gràfics, editorials, packaging o de disseny, sobre la base de principis de cromatisme, proporció, maquetació, art final, composició, etc. que es transformen amb el pas del temps. Una gran i segura aposta quan parlem de creativitat.
Comenta comenta y así hablamos