Dissenyar un logotip amb 2 dits de front

En diverses situacions ens hem trobat amb exemples d’identitat visual corporativa que han suscitat el nostre interès, gran sorpresa, passivitat o indiferència…

font: Nigel Lamb

Els ulls, de la mateixa manera que nostra ment, duen a terme un exercici de codificació-decodificació i compressió de tot el que intenta manifestar amb colors determinats, sèrie de línies de traç concrets, font tipogràfica o a través de la denominació publicitària que hi havia davant els nostres nassos.

font: Saleh Alsebea

No obstant això, qualsevol identitat visual corporativa, de la forma que ens la imaginem, hauria d’estar basada per un conjunt d’elements clau i complir amb propòsits i funcions concretes per les quals va ser creada per directors d’art, responsables de disseny, creatius o particulars.

font: Minale Tattersfield

La fase de recerca prèvia, com tot procés d’anàlisi, estudi, esbòs i dissenys, elements d’identitat visual, etc. han de seguir una sèrie de directrius argumentades a tot moment. Aquesta argumentació en cadascun d’aquests nivells configurarà una idea clau per al departament creatiu i el client final.

font: VFS Digital Design

1. Tenir present a tot moment el històric de l’empresa, companyia, institució, indústria, tenda, etc. igual que allò que ve realitzant la competència i, per descomptat, la qual cosa millor identifica al client amb allò que persegueix. La seva imatge gràfica, tipogràfica, etc. ha de ser a tot moment coherent i estar cohesionada amb els valors, missió, visió i filosofia que transmet per i per als seus públics.
2. La creativitat ha de lluitar per la diferenciació de la identitat. En essència, s’ha de perseguir a tot moment la distinció en un mercat sobre saturat de grans multinacionals, brànding de masses o “llistats marques a orri”. Una idea/s que sustentin la nostra identitat visual, que comparteixin des del primer a l’últim els principis del client i, com no, buscar a tot moment un element distintiu (cromàtic, tipogràfic, d’estil, de traç, de forma, etc.) que provoqui en els diferents públics un “espetec mental”.
3. No abusis del color. Existeixen regles no escrites que sostenen que la gamma cromàtica per a una adequada i professional identitat visual ha d’estar centrada en 1 o 3 colors com a màxim. Si a això afegim les gammes i matisos de cada color, podem obtenir una àmplia paleta per a la nostra futura creació. Simplement n’hi ha prou amb observar les grans identitats visuals internacionals. Únicament 1, 2 o 3 són els colors emprats en l’harmonització de la seva identitat visual: Disney, The Rolling Stones, Twitter, WWF, VISA, Nestlé, SONY, Mentos, Nintendo, Wal-Mart, etc. Encara que també hi hagi excepcions.
4. Assegurar adequadament les aplicacions corporatives de tot logotip. Per a tot departament de Creativitat, Disseny, MK o Vendes no existeix gens més descoratjós que l’existència de limitacions a l’hora de reproduir fidelment la marca en mitjans i suports determinats. Una identitat visual corporativa perfecta, coherent amb els públics seria ineficaç si no és capaç de reproduir-se adequadament en grisos, en RGB, en CMYK, a una tinta i, al mateix temps, que sigui llegible.
5. Associar emocions i experiències de marca a la identitat visual.. Els creatius del departament d’una empresa haurien de buscar un acord cohesionat amb tots aquells elements o arguments d’emocions de marca que arribin a despertar interès i identificació amb el públic objectiu que es trobi enfront de la nostra marca. L’experiència de marca ha de convertir-se (si no ho ha fet encara) en una premissa fonamental en el desenvolupament i creació de la identitat visual en el nostre treball diari. L’element diferenciador de marca, un esdeveniment, anècdota, història, dada o situació que siguem capaces d’unir al nostre disseny, podria servir com a fil conductor per reforçar aquesta experiència, de tal forma que desperti i reforci el posicionament de marca i els seus efectes.
6. Neteja, minimalisme, síntesi, facilitar el record, economia i senzillesa. El màxim responsable en la creació d’una identitat visual corporativa ha de tenir molt presentis tots aquests conceptes en el seu treball diari. La cerca constant d’un signe o element identificatiu de l’empresa que intentem crear haurà d’en la seva comunicació, complir totes aquestes expectatives. Si ens fixem a tot el que ens envolta, són nombrosos els exemples d’identitat visual que podrien classificar-se atenent a aquestes característiques. La tendència de finals dels 90 i concebuda per professionals del disseny i públics està més que assentada. Si arrisquem en identitat visual provocarem confusió en els nostres públics en sortir-nos de l’estàndard.
7. A tot moment veu en cerca d’un disseny d’identitat visual coherent i equilibrat, sense estridències, lliure de soroll o d’elements que distreguin o recarreguin la essència. Persegueix el bon pes visual, la compensació cromàtica i d’elements i, sobretot, dota de personalitat pròpia i força allò en el que dediques hores de treball.
8. Per descomptat, en cap concepte utilitzis imatges a color, cliparts, icones simples (trens, cotxes infantils, boles del món, etc.) per culminar la denominació de la teva identitat visual corporativa. El mateix cal dir en l’ocupació de centelleigs, lluentors, ombres paral·leles, fusions, reflexos i efectes.

font: Vancouver Film School

juanjook.com té cada dia present en el seu treball tot aquest conjunt de fases del procés creatiu en el disseny de una identitat visual corporativa. Fonamentalment perquè el client (sigui el que sigui la seva naturalesa) mereix un temps específic d’estudi i, hem de continuar fidels a aquest conjunt de principis creatius de construcció, tractant de atorgar coherència màxima en la realització de la identitat visual corporativa. L’objectiu de contribuir a facilitar el record i persuadir produint una picada d’ullet en el públic han de ser una prioritat diàries.

font: Armando Sotoca